La superioritat ferrenca es va traduir en una jugada personal d'Isma que centrar amb l'esquerre perquè Artald rematés en planxa i s'anotés el primer de la tarda. L'allau d'oportunitats va provocar que Artald poc després culminés una passada des de la banda amb un xut fort i col•locat. 2-0 i allò seguia. Com es diu en això del futbol, qui perdona ho paga, i precisament va estar a punt de produir-se. Els visitants només podia sorprendre en jugades aïllades o a pilota parada i és així com va arribar un moment clau del partit. Sesc entrebanca al davanter rival i l'àrbitre xiula penal. La última paraula, però, la tenia Sant Simeó. El petit porter del Ferro es va estirar com un llangardaix per aturar el potent xut del penal. Així es va incomplir la dita futbolística, és més, es va girar la truita perquè 5 minuts després, ja a la segona part, Isma servia a plaer per Nievas per sentenciar el partit. De semblant manera Isma va fer el quart. A partir d'aquí, l'enfrontament va ser un simple divertimento groguenc on tothom es volia apuntar a la festa. Pere en va ser l'últim convidat que, aclamat pel públic assistent, va ser l'encarregat d'agafar responsabilitats llançant el penal que poria haver suposat la maneta. L'execució, perfecta, va sortir fregant el travesser, una barreja entre Cristiano Ronaldo al Camp Nou i Raúl amb la Roja en aquella Eurocopa davant França. Ja se sap, crack entre cracks. Poca història a explicar fins al xiulet final.

Alegria groga entre jugadors i aficionats i amb ganes de viatjar dissabte vinent 1 de novembre a l'Hospitalet de l'Infant a les 16'30. Que la festa continui!