Diumenge a la tarda al Municipal de La Pastoreta es presentava l'Alhambra, un equip que ha promocionat a 1a dues vegades i que encarava la segona volta amb possibilitats d'ascens. I aquests trets van fer presència i molta en la primera part del matx. Per altra costat, el Ferru tornava de veure's derrotat de Riudoms però mostrant una bona imatge i que, poc a poc, sembla que va recuperant la millor forma, forma que el va col·locar en les posicions de privilegi durant certs períodes de la primera volta.

La primer part de la funció només va tenir un nom: Alhambra. Possiblement vam veure l'equip que millor practicava futbol sobre la terra dura i pesada de La Pastoreta. Parets, desdoblaments, control de pilota i molta arribada en atac i, fermesa i seguretat defensiva. El gol estava al caure i l'eix vertebral del Ferru es veia desbordada en qualsevol acció però només la millor€ versió de Tito aconseguia mantenir la porteria a zero. Ripi (ja recuperat!)  i Dudu en el centre del camp no trobaven la posició i es veien superats davant l'allau d'ocasions i que, finalment, van tenir premi en un llançament de falta directe que va superar la barrera i es va colar dins la porteria ferrenca. L'equip de La Plana se les prometia molt feliç i això es reflectia en el bon ambient que es respirava entre els aficionats "visitants" (recordem que entrenen i juguen en el mateix camp que el Ferru). La feina del Ferru es limitava a defensar els continus atacs que rebia i intentar, mitjançant ràpids contraactacs, crear perill amb Jorge i Prous com a jugadors més avançats. Sense més pena ni glòria es va arribar a l'equador del partit i en els vestidors es preparava un segon acta completament diferent, un intercanvi de papers.

Un únic canvi va introduir Marc Calduch, donant entrada a Aru en el centre del camp per donar estabilitat i control de pilota. La segona part de la funció havia començat i els protagonistes saltaven al camp. Ningú s'esperava un canvi tan radical en les actuacions. Tan aviat que al minut 55, després d'un centre xut d'Artald i errada del porter en el blocatge, Prous, murri com mai, acompanyava la pilota al fons de la porteria i. Amb l'empat al marcador, el partit es va posar més emocionant que mai però amb el Ferru com a únic i real dominador de partit. L'Alhambra no trobava el lloc en el terreny de joc i va avançar les línies i d'això se'n va saber aprofitar perfectament el conjunt local que amb molts metres per córrer és quan treu més profit. Fruit d'això Artald va trencar el fora de joc en una passada llarga i en l'u contra u no va poder batre el porter alhambrenc quan tenia un fàcil vaselina a l'abast. L'extrem groguenc  es va refer de l'error, com ens té acostumats, i en una internada per la banda va servir a Prous el gol que avançava en el marcador (2-1) i aconseguia el desè gol en el que va de lliga i es reinvindicava com a pitxitxi de l'equip. El nombrós públic assitent malgrat el fred eren testimonis d'un vibrant i entretingut partit, mentre veien com Aru de penal donava el cop de gràcia final amb els tercer. Moreno a les acaballes va tenir a les botes el quart però la vaselina no va trobar la xarxa.

Una vegada més, el fortí groguenc havia tornat a foragitar els assaltants i  d'aquesta manera es ressalta com un dels camps més difícils de la categoria. Contraposant, el Ferru segueix suspenent en els desplaçaments lluny de Reus i s'ha convertit en l'únic equip que no ha guanyat en camp contrari. El proper examen és la visita al camp del Tarragona, penúltim classificat, en un partit idoni per trencar la ratxa negativa.