13 homes van ser els que estaven disponibles dissabte a la tarda per a Marc Calduch. Entre lesionats, tocats i engripats, Calduch es va veure obligat a fer canvis posicionals: Pere Moreno va estrenar titularitat en atac, Jorge en el lliure com ja va sent habitual, Maxi en el lateral i Jase, amb molèsties, va ocupar la posició d'Òscar en el central. D'aquesta manera, el Ferru va presentar un equip atípic però que va donar la talla en tot moment. A la banqueta, Tito i Juanfran esperaven la seva oportunitat.

La segona volta començava amb la visita al camp del St Pere i St Pau, un equip que ocupa posicions de privilegi en la taula i que encara tenia en ment la derrota que va patir al Municipal de la Pastoreta en el primer partit davant del Ferru a 2a Regional. No semblava, doncs, el dia més idoni per trencar la mala ratxa del Ferru lluny de Reus.

El camp de gespa artificial de St Pere i St Pau és un altre del camps de propietat tarragonina i somiats per qualsevol jugador reusenc de futbol. Aquest mateix camp seria testimoni d'un seriós i digne partit del segon equip de Reus. Els primers minuts del partit van destacar per l'equiparació de forces, cap dels dos equips era capaç de dominar la pilota i s'alternava el control de l'encontre. En la mateixa línea, els porters tampoc van veure perillar la pròpia porteria. Els locals jugaven amb la defensa força avançada, i això ho va saber aprofitar un Aru que, especialment recuperat, llançava passades de llarg recorregut perquè Porras i Artald entressin des de la segona línia. Així va arribar la millor ocasió ferrenca de la primera part quan Aru assitenciava a Ramon i aquest encarava sol el porter local, però la mala sort de Ramon es va tornar a creuar en el camí i la pilota va marxar acariciant el pal dret. Mentrestant, els tarragonins originaven perill amb atacants veloços però sense crear sensació de perill. La primera part arribava la fi i la segona arribaria amb ben poques semblances amb la primera.  Abans d'això però, la conspiració de lesions es cobraria una altra víctima quan Jase va haver d'abandonar el terreny de joc per lesió, obligant l'entrada de Juanfran després d'una llarga lesió al canell i Dudu va passar a exercir les funcions de central.  Fins al moment, els espectadors estaven presenciant un duel igualat i vibrant.

La segona part es va fer un rentat de cara i va oferir ocasions, gols i emoció. Els verds van tornar dels vestidors amb les piles posades i en direcció a la victòria i els grocs eren conscients dels estralls que podien causar en contraatacs letals. El primer avís local va arribar en una falta directa que es va estavellar al pal esquerre de Simeó. La resposta tenia lloc amb un remat de Porras gràcies a una jugada de Ramon, molt lluitador i constant durant tot el partit, que va sortir desviada per sobre la porteria. La pressió del St Pere i St Pau no va atemorir els visitants que en una altra jugada a la contra, Artald aconseguia connectar amb Ramon amb una passada a l'espai i que aquest últim definia al més pur estil "Belleti-París" (70'). Ramon arrodonia així la gran actuació obrint la llauna i segurament això significarà l'inici de l'escalada golejadora del ràpid davanter. Venerats davanters com Prous, Maxi o Artald ja senten al clatell l'alè de la màquina golejadora que acaba de néixer.

Mica en mica, amb el resultat a favor, el Ferru va intentar assegurar-se la primera victòria visitant, tot i que els verds marxaven decidits cap al gol de l'empat. Dissabte sembla que havia de ser el dia del Ferru ja que els locals van estavellar fins a 5 pilotes al pal en la segona part. Segons fonts confidencials, Sime ha madurat una habilitat secreta i desconeguda que aconsegueix desviar les pilotes amb la mirada fins que reboten contra el pal. Passaven els minuts i la victòria era a tocar però, per enèssima vegada, en una jugada a pilota parada, l'esfèrica quedava morta dins l'àrea de Sime i un jugador local perforava la porteria ferrenca. I tot això, a 5 minuts pel final. Calduch va recórrer a Tito com a últim recurs però l'equip no va saber treure profit de la classe del jugador. L'àrbitre va xiular el final del partit amb repartiment de punts, punt amb regust agredolç i que significa el descens del Ferru fins a l'onzena plaça. Ja en el vestidor, jugadors i entrenadors conincidien amb la bona imatge donada malgrat les múltiples baixes i asseguraven que la primera victòria a domicili del Ferru a 2a Regional està "al caure". Seguirem esperant.

La setmana vinent, la Pastoreta es disfressarà en motiu de Carnaval per rebre el Vila-Seca, un rival, en principi assequible. Esperem una bona assistència al camp i que tothom que vulgui que vingui disfressat!