La història dels partits entre Ferro i Maspujols està plena de rivalitat i competició que, més d'una vegada, s'ha portat més enllà del que veritablement és, un partit de futbol. I el d'aquest dissabte no en va ser un excepció, i això ja cansa.

Els dos equips arribaven a l'enfrontament en dues situacions totalment antagòniques. Els locals, a tocar de la zona de descens, i els visitants, en segona posició i firmant un excel·lent inici de campanya.

Acompanyats d'un bon nombre d'aficionats grocs a Maspujols i un equip plagat de baixes,  el Ferro va començar el partit amb una defensa sòlida, atenta a les moltes pilotes penjades a la propia àrea, fruit de les minúscules dimensions del camp. Tots eren conscients que el partit seria d'esforç i treball constant on la mínima errada seria aprofitada pel Maspujols, equip típicament viu i especialment concentrat. Per tant, les jugades a pilota parada serien les protagonistes de la majoria d'accions d'atac. Precisament en dues faltes van arribar les dues ocasions més clares del Ferro. Racionero, en un xut directe, i Maxi, en una rematada de cap, van estavellar la pilota al pal. A l'altra costat, els locals van aprofitar el desconcert dels visitants en una falta per sacar-la ràpidament i el xut a punt va estar de superar Aitor.

La primera part va finalitzar amb el mateix resultat que va començar i dos equips ferms. La segona meitat va seguir en la mateixa tònica però l'entrada d'Isma al camp - en subtitució de Tito Padembo, que va aprofitar la titularitat per firmar una bona actuació- va donar més arribada al Ferro. Avançada la primera part, Maxi va aconseguir inaugurar el marcador amb una vaselina mil·limetrada.

La perillositat del Maspujols en còrners va donar els seus fruits poc després amb un corner rematat al fons de la xarxa de la porteria visitant. Els ànims maspujolencs van pujar com l'escuma i semblava que la pressió acabaria donant la volta al resultat. Llavors va aparèixer Isma que en una jugada individual va anotar el gol que donava la victòria al Ferro. Fins al moment el partit havia estat tens, però mai violent. Una picabaralla entre dos jugadors en el transcurs del partit va derivar en una tangana total entre jugadors rivals i que va comportar l'expulsió d'un jugador per cada bàndol. Aquestes escenes comencen a ser habituals en els enfrontaments entre Ferro i Maspujols, i potser seria el moment per calmar els ànims a banda i banda perquè situacions tan penoses i indignes no es tornin a repetir mai més, que es relativitzi la rellevància d'aquests partits.

Amb el partit dat i beneït, Isma va cabalcar de camp a camp deixant enrere a tot rival i, finalment, va ser objecte de penal que Artald va transformar amb el definitiu 1-3.

Altres imatges