La consolidaci�

El quart any de vida del "Ferro" va ser un dels més importants per a consolidar-se com a Club gràcies a la iniciativa de diversa gent que va impulsar la creació de l'escola de futbol, un projecte que si vé no va acabar de rotllar del tot es va concretar amb la creació d'un equip de futbol sala cadet.

Aquest novell equip va debutar a la lliga de futbol sala que organitza el Consell Comarcal, i tot i no aconseguir grans èxits esportius, es va crear un nucli de xiquets que començaren a treballar per començar a crèixer com a equip i aportar el seu granet de sorra al Club.

L'equip de futbol de tercera regional va rejovenir-se amb l'entrada de nous jugadors que substituïren a les "velles glòries" de l'equip. Tot i això, vam pagar l'excés de joventut i va ser l'any més irregular pel que fa a resultats, però es va començar a gestar una nou cicle.

El futbol sala continuà a la lliga de la Salle amb cares noves que va permetre una major regularitat de l'equip i millors resultats esportius. Tot i això, els horaris continuaven sent entre setmana i a males hores, el que no fostrà pas les ganes i ambicions dels jugadors grocs i negres.

Pel que fa, a les "xiquetes" l'equip s'amplià i es va consolidar un grup estable de jugadores. Va continuar la participació en la lliga ampliant territorialment els equips que hi participaven. Desplaçaments al Delta de l'Ebre, recordant el viatge a Sant Jaume d'Enveja que després de jugar al matí l'expedició participà en una manifestació de la Plataforma en Defensa de l'Ebre a favor de la Nova Cultura de l'Aigua.

L'amistat amb la U.E. Tous continuà. S'organitzà per primer cop, a casa, dos partits. El primer, fou un derbi entre l'equip de futbol sala femení del Ferro i les jugadores del Tous, i després, es celebrà el partit de futbol "gran" que acabà per primer cop amb la victòria dels jugadors reusencs. A més, per primer cop s'aconseguí descobrir l'esperit juantxi de l'Anoia, ja que, un grupet del Tous descobrí la "magnífica" festa que hi ha els caps de setmana a la nostra ciutat.

A nivell social, la present temporada encara fou més activa. Continuà la participació de Barraques del Club que aquest any estrenà una nova barraca més gran i amb més equipaments, fins i tot tenia una pista de ball! Els tres dies intensius de festa i treball passaren factura la revetlla de Sant Pere a molts jugadors/es i sòcis/es, però l'ocasió va valdre la pena tant a nivell social, com no cal oblidar, a nivell econòmic.

El Club, també organitzà a final de temporada un torneig de futbol a tres bandes, on participaren l'equip de tercera regional, un equip de "veterans" i un conjunt de jugadors magrebins veïns de camp en els encontres que es disputaven a casa. Fou una bona oportunitat per veure les habilitats dels jugadors reusencs nouvinguts, així com, demostrar a la ciutadania la necessitat d'integrar socialment als nouvinguts i utilitzar l'esport, i més concretament el futbol, com una eina per a desenvolupar aquesta tasca. Després de córrer durant unes hores darrera la pilota i intentar fer algun gol, el torneig acabar amb un magnífic berenar (com no, gentilesa del Forn Cabré) que serví per valorar la jornada esportiva així com fer tertúlia, distesament, amb els integrants dels tres equips que foren aplaudits pel nombrós públic assistent.

La festa també fou un element clau, com no, de la vida social del club en la passada temporada. Un sopar a la "mítica" Pensión Suiza que continuà amb una festa a la sala polivalent de La Palma i acabà al Suau va ser el programa principal de celebració de la temporada que ja s'acabava. Demostrant un cop més, el poder de convocatòria del Club, així com, la il·lusió de tots els jugadors i jugadores del Club per continuar tirant endavant la tasca iniciada. Precisament, aquell dia no fou molt "esportiu", però ja se sap, la festa i la rauxa són una de les característiques essencials de la filosofia del Club.

Com no, el suport del Club a les seleccions catalanes continuà vigent. En aquesta ocasió, es repetí l'econtre entre la nostra selecció i la "carioca" i també es disputà un apassionant derbi amb la selecció argentina. Els autobusos organitzats van ser carregades de gent amb ganes d'animar la seva selecció i veure un bon espectacle davant d'ambdues seleccions americanes.

La temporada 2004-05 va començar, més carregada que mai d'il·lusió i energia, neixia amb dues grans novetats. Per una part es presentava l'ocasió de veure un derbi Despertaferro vs Despertaferro, ja que, neixia un nou equip de futbol sala juvenil. A més, després de dos anys a Reus sense equip d'handbol, el Despertaferro prenia la iniciativa i aglutinant diversos ex-jugadors del Reus Deportiu i el Riudoms es configurava l'únic equip d'handbol de la nostra ciutat.

A més, a part de l'àmbit esportiu, l'any començava amb l'aparició de la publicació "Penaltigol, és gol!". Una revista que té per objectiu apropar la realitat del Club a tots els sòcis/es i com també al públic en general. De caire bimensual i amb portada i contraportada en color sortia al carrer al mes de juliol per tal de continuar fent del "Ferro" molt més que un club. A més, es continuaren enviant mensualment el calendari de partits i activitats programades a tots als sòcis/es que, setmana rere setamana, venen als camps a animar als ja cinc equips del Club. Cinc anys, cinc equips!

L'equip de futbol de tercera regional va ser tot un èxit esportiu. Per primer cop va estar al llindar d'ascendir a segona regional gràcies al treball i l'esforç dels jugadors. Tot i això, va consolidar un relleu generacional que va renovar els aires del vestidor i que va aconseguit mantenir viu l'esperit de l'equip col·laborant amb l'organització dels diversos actes de celebració del cinquè aniversari i organitzant sopars al Carrasclet que han acabat amb càntics de la Guera de l'enciam i aplaudiments després dels "magnífics" discursos del "presi".

També hi va haver novetats en l'equip de futbol sala sènior que van significar el primer ascens de categoria d'un equip del Club. Després de disputar durant quatre anys la lliga de la Salle es decidí d'apuntar-se a la lliga de la Federació Catalana de Futbol Sala, el que va significat haver de fer desplaçaments i disputà una lliga d'un nivell major. Tot i així, l'equip va respondre de forma positiva i va aconseguir el primer èxit esportiu del Club, com va ser l'ascens a Divisió de Plata en quedar sotscampions, a banda de ser semifinalistes de la Copa Federació.

Les "xiquetes" van acabar a la mitja taula de la classificació amb un equip totalment consolidat després dels fixatges van acabar de definir l'equip amb una fusió de l'experiència de les jugadores més "veteranes" i les ganes de jugar de les noves jugadores. A més, ens van sorprendre amb la publicació d'un calendari suggerent i on es veu més d'una cuixa per tal de recollir fons per editar una nova equipació, ja que, les antigues ja porten molts quilòmetres de rodatge.

Com ja hem esmentat, a la temporada passada van participar dos equips a la lliga comarcal de futbol sala juvenil. El Despertaferro "A" que comptava amb els jugadors de major edat i el Despertaferro "B" que va estar format pels anteriors jugadors de la secció cadet més algunes noves incorporacions. Els dos equips van haver de lluitar aferrissadament contra els altres equips, només cinc més, el que demostra un cop més la importància del Despertaferro amb el seu compromís d'anar configurant, poc a poc, una escola de futbol base per a tots els xiquets i xiquetes que tinguin ganes de practicar el futbol sala. Cal destacar, que tot i la diferència d'edat, els resultats del derbi van ser una victòria per l'"A" en el primer encontre una victòria pels més petits en el partit de tornada.

L'handbol va significar pel "Ferro" el repte més important en la temporada passada, ja que, aquest éra el primer esport que es practicava al Club que no s'enquadra en el futbol o futbol sala. Tot i la novetat, el que ha provocat que l'equip li costes una mica agafar el ritme i compenetrar-se degut que la majoria dels jugadors no havien coincidit mai en un mateix equip, però ja s'havia establert el derbi per ontonomàsia, després de cinc partits seguits contra el Riudoms disputant-se l'entrada a la lligueta catalana "A". Tot i perdre, la temporada no va acabar, sinó que es va disputar una petita lligueta amb equips de Barcelona haguent de recorre més de 200 quilòmetres per poder disfrutar de l'esport.

La coincidència de la temporada amb la celebració del cinquè any de vida del Club va plantejar el repte d'organitzar un ampli calendari d'activitats i novetats amb la marca "Ferro". Així doncs, per començar la temporada es van editar les esperades bufandes amb els colors grocs i negres i el lema "Cridem Sant Jordi" repetit reiteradament en els partits i les celebracions.

Però també es van viure aquest any moltes més diades com per exemple el sopar de "gala" de celebració del 5è aniversari del Club, la tercera edició de Barraques al Mas Iglesies que va comptar amb un ampli calendari amb quatre dies de festa (quina marató!) i com a colofó el concert d'Els Pets el dia 17 de juny al Camp de Futbol de La Pastoreta i que va ser tot un èxit de participació donant a conèixer més que mai els nostres colors a la ciutat.