An�cdotes

Orígen i simbologia de l'escut

L'escut del nostre equip no va ser inventat així com així. Aprofitarem l'herència d'un dels equips de futbol que primer van néixer a Catalunya per recuperar l'esperit dels inicis del futbol. En concret, va ser l'escut de l'Associació d'Alumnes Obrers, un club que va néixer a Vilanova i la Geltrú per tal que els joves obrers i estudiants de la ciutat poguéssin esbargir-se a través de l'esport. D'alguna manera volíem representar la voluntat d'aquests treballadors que després de llargues jornades laborals tingueren la voluntat d'estudiar i practicar un esport. Pel que fa a l'escut es van introduïr els colors de l'arc de sant martí, símbol de diverses lluites arreu del món, afegint-hi un estel roig a la part superior sobre el groc que juntament amb la senyera de la part inferior conformava l'estelada. Al mig ubicàrem la rosa de Reus com a símbol de la ciutat d'on som.

Colors de la samarreta

Els colors del club, el groc i el negre, també tenen una història al darrere. El groc, escollit com un homenatge al Cádiz, equip de referència d'alguns dels fundadors del Club i el negre, per trencar la monotomia d'un sol color. El segon equipatge, de color vermell i negre, era per identificar-se amb els colors de les diverses lluites americanes com els zapatistes o els sandinistes.

El primer entrenament

Diuen que en el primer entrenament d'un equip gesta la seva personalitat. Vet aquí, que el primer entrenament del Ferro es va realitzar a les instal·lacions del Pere Mata, lloc de culte i peregrinatge de la cultura "juantxi" de la ciutat. Això sí, durant tot aquest entrenament els jugadors van ser aplaudits i animats per un grup d'aficionats locals que no es van voler perdre la posada en inici de l'equip.

Els primers desplaçaments

I quins desplaçaments? Tot just naixiem i sortiem del "poble". Amb tota la il·lusió i bona fé les nostres expedicions automobilístiques començaren a recorre la geografia de les nosters comarques. Però no tot van ser flors i violes. En una expedició a la població de Vallmoll, a l'Alt Camp, només baixar del cotxe vam ser rebuts amb la bonica música del Cara el Sol, una cançó nostàlgica i entranyable que cantant a viva veu ens va posar la pell de gallina. Tot i això, el partit el vam guanyar per 1 a 3 el que no els va fer massa gràcia i tal hi com va poder el nostre jugador Enric Sabaté àlies "naufrago" o "pata cigüeña" vam haver de marxar per potes. També va ser "memorable" la nostra visita al camp reusenc del Mas Pellicer, en el qual ens van elogiar amb càntics de "Sarri, birra y porro!" acompanyat amb la insistent protecció de dos rottweilers que no paraven de seguir els càntics del seus seguidors.

Campanya de prevenció a l'exèrcit

Tot i que sembli mentida, ja entrant al segle XXI, encara continuaven els judicis contra els joves que durant els anys 90 adoptaren la posició d'insubmissió front el sorteig de quintes i el sistema militar obligatori. Per aquest motiu, el nostre president, va ser una víctima més d'aquesta persecució. En aquesta ocasió, el Club es va volcar de forma incondicional en aquest procés judicial i va donar suport en tot moment als jóvens que havien optat a no ser militaritzats.

La "mala" gent

El 15 d'octubre de 2000 el Despertaferro va aconseguir la primera victòria en lliga, el que va representar una gran alegria per l'equip que ens segons en va diluïr. El Sr. president del Vilallonga, persona declarada "non grata" des d'aquell dia, va impugnar el partit per una alineació indeguda, tot i que, des d'abans del partit ja se'ls havia informat i no havien posat cap inconvenient. Tot i això, la festa es va allargar al Sarri. Però les coses no van quedar així. El partit de tornada, des de setmanes abans ja s'estava escalfant, dos grups "radicals", el Sindicat del Ferro i la Penya Guerra de l'enciam, van omplir Reus amb pamflets on s'advertia al Vilallonga que no serien ben rebuts i que els hi posariem les coses ben difícils a nivell esportiu. Però la resposta de l'Ajuntament encara va ser més sorprenent. A l'arribar al camp ens vam trobar amb un control de la guàrdia urbana que inspeccionava tot moviment al voltant de les instal·lacions. Dins el camp la presència d'efectius de la Policia Nazional, celebrada eufòricament per l'afició més "holligan", va persistir durant tot l'encontre. El partit va ser una gran festa, iniciada amb una "mascletà" i una xiulada històrica a l'equip rival. A més vam comptar amb una "infermera" de prestigi, Gerard Domènech, que va cuidar per l'estat de salut dels nostres jugadors.

El "nus" de Samaranch

Un bon dia, el Club va rebre una carta de la Fundació BRAFA, presidida pel Señor diputado de Barcelona Juan Antonio Samaranch, en que se'ns convidava a participar a uns premis de "Fair Play". No ho vam dubtar ni un instant, i la nostra candidatura va ser presentada i escollida la guanyadora en aquesta categoria. La festa només feia que començar. Una representació nombrosa del Club es va desplaçar fins a Barcelona per participar en l'entrega de premis. Després de desfilar l'Àlex Crivillé, Nacho Solozábal, Edu Torres i altres estrelles de l'esport, l'Antoni Bassas va nombrar el nostre club com el guanyador del premi Fair Play que Joan Zaragoza, lluïnt la samarreta antitrasvassament, va rebre a mans del president de la fundació BRAFA i va anar rebent d'un a un les felicitacions del jurat menys de Juan Antonio. Aquella mateixa nit, i com a colofó de la festa, el periodista Jordi Basté va entrevistar en directe a l'expedició groc i negre al seu programa "No ho diguis a ningú"

El señor Cuenca

Després d'un dur partit a La Selva del Camp i amb ganes d'anar ràpid a la dutxa pensant ja en el següent encontre el señor Cuenca, àrbit del partit, va fer unes apreciacions sobre la particularitat de la nostra llengua i el nostre país que no van aixecar gaires passions tant en el nostre equip com els companys selvatans. A crits "a mí me habláis en español" i "a fuera os espero" el prepotent col·legiat va anar dirigint-se al vestidor on es va tancar a pany i forrellat on va provocar amb el mateix tarannà al delegat del nostre equip així com al míster. Aquest fet indignant ens va motivar a demanar a la Federació que aquest àrbit no el tornéssim a veure mai més a un camp de futbol, fet que s'ha complert fins al moment i que esperem que sigui així.

"Dimoni Martinet"

Tot tornant de Tous després d'haver disputat la tercera edició de l'Agermanament amb un ambient festiu en un dels autobusos de la gran companyia "PLANA" coneguts per les seves goteres, un dels nostres joves i trapelles aficionats ens va obsequiar amb un acte de la naturalesa. Una de les dues copes guanyades en aquell mateix dia va ser el recipient utilitzat per l'aficionat per dipositar-hi els seus sucs gàstrics, llargament ovacionat per la resta de l'expedició que no va dubtar amb treure "ferro" de l'assumpte.

Partit més golejat (12 a 1 contra Sant Salvador el temporada 2000-01 jornada 19)

Com ja hem explicat, el primer any va ser molt dur! Així ho demostra el partit d'on vam sortir més escaldats. En concret va ser al camp del barri de Sant Salvador, on només arribar ens van confondre per un grup de rock (calia veure les pintes dels nostres jugadors després d'una llarga nit de festa). El resultat va ser de 12 gols a 1, no cal dir res més! Tot i això, la derrota es va afrontar, com sempre, amb grans dosis d'humor i amb una bona cervesa al bar del barri, on evidentment vam ser molt ben rebuts. Cal recordar que aquest equip va ser el guanyador del grup de tercera regional on jugàvem.